a població medieval va créixer al voltant de l'església de Sant Feliu de Torelló. La vila de Torelló degué la seva antiga importància a la capitalitat del terme del castell de Torelló, el qual pertanyia inicialment a la casa comtal i reial. Aquesta l'infeudà als Besora (segle xi), als Montcada (1086-1309), als Vilademany (1324) i als Milany (1347), i finalment fou adquirit l'any 1351, amb el beneplàcit reial, pels Cabrera, els quals el posseïren, amb alguns segrestos per part del rei, fins a la fi de les senyories jurisdiccionals. Els senyors de Torelló s'anomenaven des del segle xvix marquesos d'Aitona i més tard, ducs de Medinaceli, però tots eren successors dels antics Cabrera.
La vila de Torelló fou des de sempre el nucli central de la jurisdicció del castell de Torelló. Hi radicava la cúria del batlle, el mercat i la plaça per a les assemblees generals dels súbdits del terme. Aquesta preeminència ha estat la causa que l'antiga població de Sant Feliu de Torelló rebés el nom simple de Torelló, mentre que les altres dues entitats de la vall el tenen a manera de determinatiu. Aquest nom deriva del castell que va reunir tots tres termes i que alça encara una part de la seva torre mestra en un aspriu turó del municipi de Sant Vicenç de Torelló. Antigament, la població de Sant Feliu de Torelló, l'actual Torelló, duia el nom de Sant Feliu de Cervià, a causa de la vila rural de Cervià —anomenada en algun document castell de Cervià—, que recorda encara el mas Cervià, situat al vessant SW de l'antic puig de la Guàrdia o puig de les Tres Creus, veí de Rocaprevera. Aquesta denominació va subsistir fins a la fi del segle xi, i d'aleshores endavant s'anomenà Sant Feliu de Torelló.
La població medieval va créixer al voltant de l'església de Sant Feliu de Torelló. Al nucli urbà, hi ha també l'església de Montserrat i el Santuari de Rocaprevera. Els torellonencs tenen l'apel·latiu de pescallunes.
Contingut
Història[modifica]
La població medieval va créixer al voltant de l'església de Sant Feliu de Torelló. La vila de Torelló degué la seva antiga importància a la capitalitat del terme del castell de Torelló, el qual pertanyia inicialment a la casa comtal i reial. Aquesta l'infeudà als Besora (segle xi), als Montcada (1086-1309), als Vilademany (1324) i als Milany(1347), i finalment fou adquirit l'any 1351, amb el beneplàcit reial, pels Cabrera, els quals el posseïren, amb alguns segrestos per part del rei, fins a la fi de les senyories jurisdiccionals. Els senyors de Torelló s'anomenaven des del segle xvix marquesos d'Aitona i més tard, ducs de Medinaceli, però tots eren successors dels antics Cabrera.
La vila de Torelló fou des de sempre el nucli central de la jurisdicció del castell de Torelló. Hi radicava la cúria del batlle, el mercat i la plaça per a les assemblees generals dels súbdits del terme. Aquesta preeminència ha estat la causa que l'antiga població de Sant Feliu de Torelló rebés el nom simple de Torelló, mentre que les altres dues entitats de la vall el tenen a manera de determinatiu. Aquest nom deriva del castell que va reunir tots tres termes i que alça encara una part de la seva torre mestra en un aspriu turó del municipi de Sant Vicenç de Torelló. Antigament, la població de Sant Feliu de Torelló, l'actual Torelló, duia el nom de Sant Feliu de Cervià, a causa de la vila rural de Cervià —anomenada en algun document castell de Cervià—, que recorda encara el mas Cervià, situat al vessant SW de l'antic puig de la Guàrdia o puig de les Tres Creus, veí de Rocaprevera. Aquesta denominació va subsistir fins a la fi del segle xi, i d'aleshores endavant s'anomenà Sant Feliu de Torelló.
La documentació permet conèixer l'antiguitat de viles o nuclis rurals: Espadamala (917), Cervià (923), Saderra(949) i, molt més tardans, cap al segle xii, Puigdassalit, Terrades o Puigbacó.[1]
Durant els segles xi, xii i xiii la població augmenta considerablement, però a partir del segle xiv es produeix un ràpid despoblament a causa de la pesta negra que assota aquestes terres al voltant de 1348. Anteriorment s'havien produït episodis menors, encara que no per això menys dramàtics, com la pesta que va sacsejar el país després de les inundacions de 1193, que van arrasar les collites i que van portar al fet que en 1196 la gent es mengés els seus propis cavalls. Hi va haver sequeres memorables en 1218, 1333 i 1337, quan es diu que va estar un any i mig sencer sense ploure i la gent va començar a emigrar a altres comarques. En 1341, el nom Torelló apareix associat per primera vegada al de vila, en el document de la fundació de la fleca, privilegi que atorga la Corona a través de l'alcalde general de Catalunya. La pesta ataca en els anys 1348, 1381 i, la pitjor, en 1397. En aquests anys, moltes cases i masies queden deshabitades.
El segle xvii[modifica]
Al segle xvi desapareix el feudalisme. Al segle xvii, el Consell Municipal de Torelló està format per 24 prohoms escollits entre les tres parròquies esmentades més Sant Andreu de la Vola i Sant Martí Sescorts que passen a formar part del terme del castell de Torelló. No obstant això, en aquesta mateixa època es produeix la separació de Sant Vicenç i Sant Pere de Torelló, que des de 1629 ja no formen part del municipi de Torelló. En aquella època, Torelló era un conjunt de cases arraïmades que, adherides les unes a les altres exercien de muralles amb quatre obertures, cadascuna d'elles orientada a un punt cardinal. Als afores, hi ha les masies, distribuïdes regularment per la rodalia i més esporàdicament com més allunyades. Pel que fa a economia, la vida és rural, i la indústria se centra en la pellaria, tot el relacionat amb la llana, des de l'ovella fins als teixits. També hi ha un forn de vidre, una saboneria, una serralleria, una ferreria, una albarderia, una sabateria i una botiga. Un inventari de 1768 mostra 48 masies o cases rurals i almenys cinc molins. En el camp es conreen cereals i vinyes, i en petites quantitats jueves, faves, cigrons i pèsols. També hi ha pastures i boscos dels que s'extreu llenya. Pel que fa a animals, hi ha vaques, ovelles, porcs i gallines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada