Tarta de Zanahoria (CARROT CAKE) con Frosting de Queso · Receta Fácil y ...

madrid

Madrid
Bandera de Madrid Escut de Madrid
Localització
Wikimedia | © OpenStreetMap  40° 25′ 08″ N, 3° 41′ 31″ O
Estat	Espanya
Autonomia	Comunitat de Madrid
Capital de	[show]
Població
Total	3.223.334 (2018)
• Densitat	5.332,63 hab/km²
Gentilici	madrileny, madrilenya
Geografia
Superfície	604,4551 km²
Banyat per	Manzanares i Rierol de Meaques
Altitud	667 m
Limita amb	[show]
Història i celebracions
Anterior	Chamartín de la Rosa, Canillas , Q26203266  i Carabanchel Alto
Patrocini	Isidre el Llaurador, Mare de Déu de l'Almudena i beata Mariana de Jesús
Organització política
Òrgan executiu	Junta de Govern de la Ciutat de Madrid
• Alcalde	José Luis Martínez-Almeida (15 juny 2019)
Economia
Pressupost	4.702.875.724 € (2017)
Identificador descriptiu
Codi postal	28001–28080
Fus horari	UTC+01:00 UTC+02:00
Prefix telefònic	91
Codi de municipi INE
Altres
Lloc web	L

Madrid és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid. Amb una població de 3.273.049 habitants^[1] (2010) constitueix la ciutat més poblada d'Espanya i de la península Ibèrica, així com la tercera de la Unió Europea, darrere de Berlín i Londres. La seva àrea metropolitana, amb 6.043.031 habitants segons AUDES,^[2] és la tercera més poblada de la Unió Europea, darrere de la de París i Londres.^[3][4][5][6]

Com a capital estatal, Madrid alberga les seus del Govern d'Espanya, el Congrés i el Senat, els ministeris, i les principals institucions i organismes oficials, així com la residència oficial dels reis d'Espanya.^[7] En el vessant econòmic, Madrid és un important centre financer i industrial. Acull el principal mercat de valors del país i és seu de nombroses empreses nacionals i d'algunes de les més grans corporacions del món. En el vessant internacional, acull institucions com la seu mundial de l'Organització Mundial del Turisme (OMT) i organitza events com el FITUR. Madrid és també un dels centes centre culturals més importants d'Europa i del món, i alberga tres museus de referència internacional: el Museu del Prado, el Museu Thyssen-Bornemisza i el Museu Reina Sofia.

barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya,^[1] així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica,^[2][3] després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de la Generalitat de Catalunya: el Parlament de Catalunya, el President i el Govern de la Generalitat. Pel fet d'haver estat capital del Comtat de Barcelona, rep sovint el sobrenom de Ciutat Comtal. També, com que ha estat la ciutat més important del Principat de Catalunya des d'època medieval, rep sovint el sobrenom o títol de cap i casal.^[4]

Amb una població d'1 602 386 habitants (2014),^[5] Barcelona és la ciutat més poblada de Catalunya i l'onzena de la Unió Europea, segona ciutat no capital d'estat després d'Hamburg. És el principal nucli urbà de la regió metropolitana de Barcelona, que aglutina 4 774 561 habitants,^[6] i de l'àrea Metropolitana de Barcelona, integrada per 36 municipis, que té una població de 3 225 058 habitants^[7] i una superfície de 633 km². Un estudi del departament d'Afers Socials i Econòmics de l'ONU de l'any 2005 situa Barcelona en la posició 51 del rànquing de les poblacions amb major nombre d'habitants del món.^[8]

torello

a població medieval va créixer al voltant de l'església de Sant Feliu de Torelló. La vila de Torelló degué la seva antiga importància a la capitalitat del terme del castell de Torelló, el qual pertanyia inicialment a la casa comtal i reial. Aquesta l'infeudà als Besora (segle xi), als Montcada (1086-1309), als Vilademany (1324) i als Milany (1347), i finalment fou adquirit l'any 1351, amb el beneplàcit reial, pels Cabrera, els quals el posseïren, amb alguns segrestos per part del rei, fins a la fi de les senyories jurisdiccionals. Els senyors de Torelló s'anomenaven des del segle xvix marquesos d'Aitona i més tard, ducs de Medinaceli, però tots eren successors dels antics Cabrera.

La vila de Torelló fou des de sempre el nucli central de la jurisdicció del castell de Torelló. Hi radicava la cúria del batlle, el mercat i la plaça per a les assemblees generals dels súbdits del terme. Aquesta preeminència ha estat la causa que l'antiga població de Sant Feliu de Torelló rebés el nom simple de Torelló, mentre que les altres dues entitats de la vall el tenen a manera de determinatiu. Aquest nom deriva del castell que va reunir tots tres termes i que alça encara una part de la seva torre mestra en un aspriu turó del municipi de Sant Vicenç de Torelló. Antigament, la població de Sant Feliu de Torelló, l'actual Torelló, duia el nom de Sant Feliu de Cervià, a causa de la vila rural de Cervià —anomenada en algun document castell de Cervià—, que recorda encara el mas Cervià, situat al vessant SW de l'antic puig de la Guàrdia o puig de les Tres Creus, veí de Rocaprevera. Aquesta denominació va subsistir fins a la fi del segle xi, i d'aleshores endavant s'anomenà Sant Feliu de Torelló.

Torelló i Sant Pere de Torelló.

La població medieval va créixer al voltant de l'església de Sant Feliu de Torelló. Al nucli urbà, hi ha també l'església de Montserrat i el Santuari de Rocaprevera. Els torellonencs tenen l'apel·latiu de pescallunes.

Contingut

• 1Història
  • 1.1El segle xvii
  • 1.2La Guerra dels Segadors
  • 1.3Fets de 1714^[2]
  • 1.4La Guerra d'Independència
  • 1.5Les guerres carlines
  • 1.6La Guerra Civil Espanyola
  • 1.7La inundació de 1940
• 2Economia
• 3Geografia
  • 3.1Demografia
  • 3.2Comunicacions
  • 3.3Clima
  • 3.4Vegetació
• 4Cultura
  • 4.1Carnaval de Terra Endins ^{[cal citació]}
  • 4.2Pescallunes
  • 4.3Fescurts
• 5Fills il·lustres
• 6Vegeu també
• 7Referències
• 8Enllaços externs

Història[modifica]

La població medieval va créixer al voltant de l'església de Sant Feliu de Torelló. La vila de Torelló degué la seva antiga importància a la capitalitat del terme del castell de Torelló, el qual pertanyia inicialment a la casa comtal i reial. Aquesta l'infeudà als Besora (segle xi), als Montcada (1086-1309), als Vilademany (1324) i als Milany(1347), i finalment fou adquirit l'any 1351, amb el beneplàcit reial, pels Cabrera, els quals el posseïren, amb alguns segrestos per part del rei, fins a la fi de les senyories jurisdiccionals. Els senyors de Torelló s'anomenaven des del segle xvix marquesos d'Aitona i més tard, ducs de Medinaceli, però tots eren successors dels antics Cabrera.

La vila de Torelló fou des de sempre el nucli central de la jurisdicció del castell de Torelló. Hi radicava la cúria del batlle, el mercat i la plaça per a les assemblees generals dels súbdits del terme. Aquesta preeminència ha estat la causa que l'antiga població de Sant Feliu de Torelló rebés el nom simple de Torelló, mentre que les altres dues entitats de la vall el tenen a manera de determinatiu. Aquest nom deriva del castell que va reunir tots tres termes i que alça encara una part de la seva torre mestra en un aspriu turó del municipi de Sant Vicenç de Torelló. Antigament, la població de Sant Feliu de Torelló, l'actual Torelló, duia el nom de Sant Feliu de Cervià, a causa de la vila rural de Cervià —anomenada en algun document castell de Cervià—, que recorda encara el mas Cervià, situat al vessant SW de l'antic puig de la Guàrdia o puig de les Tres Creus, veí de Rocaprevera. Aquesta denominació va subsistir fins a la fi del segle xi, i d'aleshores endavant s'anomenà Sant Feliu de Torelló.

La documentació permet conèixer l'antiguitat de viles o nuclis rurals: Espadamala (917), Cervià (923), Saderra(949) i, molt més tardans, cap al segle xii, Puigdassalit, Terrades o Puigbacó.^[1]

Durant els segles xi, xii i xiii la població augmenta considerablement, però a partir del segle xiv es produeix un ràpid despoblament a causa de la pesta negra que assota aquestes terres al voltant de 1348. Anteriorment s'havien produït episodis menors, encara que no per això menys dramàtics, com la pesta que va sacsejar el país després de les inundacions de 1193, que van arrasar les collites i que van portar al fet que en 1196 la gent es mengés els seus propis cavalls. Hi va haver sequeres memorables en 1218, 1333 i 1337, quan es diu que va estar un any i mig sencer sense ploure i la gent va començar a emigrar a altres comarques. En 1341, el nom Torelló apareix associat per primera vegada al de vila, en el document de la fundació de la fleca, privilegi que atorga la Corona a través de l'alcalde general de Catalunya. La pesta ataca en els anys 1348, 1381 i, la pitjor, en 1397. En aquests anys, moltes cases i masies queden deshabitades.

El segle xvii[modifica]

Al segle xvi desapareix el feudalisme. Al segle xvii, el Consell Municipal de Torelló està format per 24 prohoms escollits entre les tres parròquies esmentades més Sant Andreu de la Vola i Sant Martí Sescorts que passen a formar part del terme del castell de Torelló. No obstant això, en aquesta mateixa època es produeix la separació de Sant Vicenç i Sant Pere de Torelló, que des de 1629 ja no formen part del municipi de Torelló. En aquella època, Torelló era un conjunt de cases arraïmades que, adherides les unes a les altres exercien de muralles amb quatre obertures, cadascuna d'elles orientada a un punt cardinal. Als afores, hi ha les masies, distribuïdes regularment per la rodalia i més esporàdicament com més allunyades. Pel que fa a economia, la vida és rural, i la indústria se centra en la pellaria, tot el relacionat amb la llana, des de l'ovella fins als teixits. També hi ha un forn de vidre, una saboneria, una serralleria, una ferreria, una albarderia, una sabateria i una botiga. Un inventari de 1768 mostra 48 masies o cases rurals i almenys cinc molins. En el camp es conreen cereals i vinyes, i en petites quantitats jueves, faves, cigrons i pèsols. També hi ha pastures i boscos dels que s'extreu llenya. Pel que fa a animals, hi ha vaques, ovelles, porcs i gallines