dimarts, 12 de novembre del 2019

Coldplay - O (Fly On) - Extended

u2

textos

n realitat, les primeres mostres de trets típics del català són del segle IX, encara escasses però ja ben característiques enmig de textos en llatí. Per exemple, el nom Palomera, del llatí Palumbaria, ja es troba en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, redactada al darrer terç del segle IX. I en aquest sentit, com va posar en relleu Joan Bastardas, volem assenyalar la importància d'un document de l'any 1034 provinent precisament d'Organyà i publicat per J. Miret i Sans, en què enmig d'un text llatí apareixen en català el nom de set arbres fruites: "morers III et oliver I et noguer I et pomer I et amendolers IIII et pruners et figuers".
D'altra banda, si a nosaltres no ens ha arribat cap text escrit del segle X en català, això no vol dir que no hagi existit, sinó simplement que no s'ha conservat. Però sabem que n'hi hagué un d'aquest període perquè, segons l'erudit il·lustrat Jaume Villanueva, en un manuscrit científic molt valuós de Ripoll del segle VIII, perdut al segle XIX, hi figuraven aquests mots escrits en el marge d'un document del final del segle X o al començament de l'XI: Magister meus no vol que me mires, novell; és, doncs, el primer text de què tenim notícia escrit expressament en català.
Però durant el segle XI apareixen progressivament mots i expressions en català en textos de caràcter feudal escrits en un llatí deficient, i al final d'aquest segle ja trobem documents feudals escrits totalment en català, que provenen precisament de l'àrea antiga del bisbat d'Urgell, que és on es va aplicar més aviat el català en l'escriptura, segons les mostres que en tenim. Ens referim concretament als Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, document escrit entre 1080 i 1095, provinent també d'Organyà i publicat així mateix per J. Miret i Sans, el qual document sens dubte no s'ha valorat com es mereix en la seva localitat d'origen (malgrat que modernament se'n va fer una nova edició amb un estudi lingüístic: Joan Anton Rabella, "Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet (1080-1095)", dins Estudis de Llengua i Literatures Catalanes XXXV. Homenatge a Arthur Terry, Barcelona, 1997, ps. 9-49). I també el Jurament de Pau i Treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell, redactat probablement el 1098.
Resultat d'imatges de torello

dijous, 17 d’octubre del 2019

madrid

Infotaula de geografia políticaMadrid
Bandera de MadridEscut de Madrid
Bandera de MadridEscut de Madrid

Localització
Madrid (Comunidad de Madrid) mapa.svg
 40° 25′ 08″ N, 3° 41′ 31″ O
EstatEspanya
AutonomiaComunitat de Madrid
Capital de
Població
Total3.223.334 (2018)
• Densitat5.332,63 hab/km²
Gentilicimadrileny, madrilenya
Geografia
Superfície604,4551 km²
Banyat perManzanares i Rierol de Meaques
Altitud667 m
Limita amb
Història i celebracions
AnteriorChamartín de la RosaCanillas TradueixQ26203266 Tradueix i Carabanchel Alto
PatrociniIsidre el LlauradorMare de Déu de l'Almudena i beata Mariana de Jesús
Organització política
Òrgan executiuJunta de Govern de la Ciutat de Madrid
• AlcaldeJosé Luis Martínez-Almeida (15 juny 2019)
Economia
Pressupost4.702.875.724 € (2017)
Identificador descriptiu
Codi postal28001–28080
Fus horariUTC+01:00
UTC+02:00
Prefix telefònic91
Codi de municipi INE
Altres

Lloc webL
Modifica les dades a Wikidata
Madrid és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid. Amb una població de 3.273.049 habitants[1] (2010) constitueix la ciutat més poblada d'Espanya i de la península Ibèrica, així com la tercera de la Unió Europea, darrere de Berlín i Londres. La seva àrea metropolitana, amb 6.043.031 habitants segons AUDES,[2] és la tercera més poblada de la Unió Europea, darrere de la de París i Londres.[3][4][5][6]
Com a capital estatal, Madrid alberga les seus del Govern d'Espanya, el Congrés i el Senat, els ministeris, i les principals institucions i organismes oficials, així com la residència oficial dels reis d'Espanya.[7] En el vessant econòmic, Madrid és un important centre financer i industrial. Acull el principal mercat de valors del país i és seu de nombroses empreses nacionals i d'algunes de les més grans corporacions del món. En el vessant internacional, acull institucions com la seu mundial de l'Organització Mundial del Turisme (OMT) i organitza events com el FITUR. Madrid és també un dels centes centre culturals més importants d'Europa i del món, i alberga tres museus de referència internacional: el Museu del Prado, el Museu Thyssen-Bornemisza i el Museu Reina Sofia.

barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya,[1] així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica,[2][3] després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de la Generalitat de Catalunya: el Parlament de Catalunya, el President i el Govern de la Generalitat. Pel fet d'haver estat capital del Comtat de Barcelona, rep sovint el sobrenom de Ciutat Comtal. També, com que ha estat la ciutat més important del Principat de Catalunya des d'època medieval, rep sovint el sobrenom o títol de cap i casal.[4]
Amb una població d'1 602 386 habitants (2014),[5] Barcelona és la ciutat més poblada de Catalunya i l'onzena de la Unió Europea, segona ciutat no capital d'estat després d'Hamburg. És el principal nucli urbà de la regió metropolitana de Barcelona, que aglutina 4 774 561 habitants,[6] i de l'àrea Metropolitana de Barcelona, integrada per 36 municipis, que té una població de 3 225 058 habitants[7] i una superfície de 633 km². Un estudi del departament d'Afers Socials i Econòmics de l'ONU de l'any 2005 situa Barcelona en la posició 51 del rànquing de les poblacions amb major nombre d'habitants del món.[8]
CollageBarcelona.JPG